Un vol pels vells records

De tant en tant, surto a fer un vol pel parc de davant de casa, sec al banc i els gronxadors ara son buits, pero tanco els ulls i torno a veure la cua que feia per enfilar-mi. M'acosto al tovogan i m'hi enfilo. Tanco els ulls i em deixo caure, i mentre rellisco pel plastik vermell, veig a l'avi com parla amb l'àvia sense treure'm ull de sobre; tambe veig com se li escapa un somrriure per sota el nas, perque esta feliç; perque jo ho estic, de feliç. M'aixeco.i començo a caminar i a endinsarme en un bosc, i.contemplo el que des de sempre he contemplat..... fins que arribo en un prat inmens on sec a terra com sempre he fet, i m'enrrecordo de lo inmens que ho veia tot; amb una herva molt alta. I es en aquell precis moment quan obro els ulls i penso que devia ser molt petita per poder veure tot allo tan gros.